QUÈ ÉS L'ENSENYAMENT PROTEGIT?

Al llarg del seminari hem anat treballant diferents aspectes relacionats amb la inclusió de l'alumnat nouvingut: l'acollida, els PI, el projecte de convivència. Tot el que hem tractat és important i necessari, però crec que amb això no n'hi ha prou, si realment volem tenir escoles inclusives hem d'aprendre a utilitzar metodologies d'ensenyament inclusives. L'Ensenyament Protegit n'és una.

Tot seguit trobareu un article publicat al Butlletí dels Serveis Educatius de Catalunya on Pere Mayans explica què és l'Ensenyament protegit.

L'ensenyament protegit

El nou context sociolingüístic i sociocultural del nostre país ha fet que, en els anys darrers, la pràctica docent s’hagi hagut d’adaptar a les necessitats d’un alumnat cada cop més divers. En aquest marc, encara són més evidents la importància de les metodologies que consideren que la llengua és la base dels aprenentatges de totes les àrees del currículum i la necessitat de plantejar-se com s’afronta el pas de l’aula d’acollida a l’aula ordinària. Per tant, s'ha de preveure com es traspassa l’experiència del Programa d’Immersió lingüística (les estratègies d’ensenyament i d’aprenentatge de segones llengües i la coherència i la continuïtat en l’ús de la llengua) a l’educació secundària, com s’aprofita per a la llengua vehicular l’experiència del tractament integrat de llengua i continguts de les classes de matemàtiques, socials, naturals... en una llengua estrangera, com es fa servir a les aules ordinàries la innovació pedagògica que ha sorgit de les aules d’acollida i de les aules obertes, com es milloren els resultats dels nostres alumnes, tenint present, justament, que la competència comunicativa lingüística és a la base de tots els aprenentatges.

I tot plegat tenint present dues premisses. La primera és que un alumne que s’incorpora al nostre sistema educatiu i que no coneix la llengua vehicular, a l’aula d’acollida pot adquirir –ha d’adquirir!– les habilitats bàsiques de comunicació interpersonal, però per tenir la competència acadèmica de la llengua, necessita, pel capbaix, uns cinc anys. Per tant, en una classe on hi ha alumnat procedent d’una classe d’acollida no podrem ensenyar com ho fem en una classe on tothom, teòricament, ja coneix la llengua a nivell acadèmic. I aquest “teòricament” ja ens introdueix en la segona de les premisses, que ja ens funciona quan parlem d’immersió lingüística: les estratègies que hem de tenir en compte quan hi ha alumnat que té dificultats de comprensió, també són útils per al conjunt de l’alumnat, especialment per a aquell que, per raons diverses, no té prou assolida la competència comunicativa lingüística.

Per intentar donar resposta a tots aquests reptes i en el marc del Pla per a l’Actualització del Programa d’Immersió Lingüística, calia conèixer l’experiència d’altres països que han tingut processos migratoris tan importants com el que hem tingut nosaltres. És així com, per mitjà de Joaquim Arnau, professor de la Universitat de Barcelona, es van conèixer les pràctiques educatives basades en el model d’”ensenyament protegit” i, en concret, vam aprofundir en el model SIOP (The Sheltered Instruction Observation Protocol), que podríem traduir com a protocol d’observació de l’ensenyament protegit.

Però, què és l’ensenyament protegit? És un enfocament o model metodològic per a l’ensenyament de continguts curriculars als alumnes que encara estan aprenent la llengua vehicular (L2 o L3 de l’alumne) amb estratègies que fan comprensibles els conceptes de les diferents àrees curriculars. La seva definició ens porta a conceptes que no poden ser estranys per a un país que als anys 80 va desenvolupar el Programa d’Immersió Lingüística (encara que, malauradament, no tinguessin continuïtat als nivells superiors de l’ensenyament). L’ensenyament protegit es basa en mètodes i estratègies que s’utilitzen en l’ensenyament i l’aprenentatge de segones llengües, els quals també s’apliquen quan els aprenents s’incorporen a l’aula ordinària, on adquireixen els continguts curriculars alhora que continuen aprenent la llengua. Estaríem parlant, per exemple, d’estratègies com:

modular i ajustar el nivell de L2 usat pel professor (pauses, ritme i entonació, complexitat de la parla, parafrasejar i elaborar les respostes dels alumnes, etc.) considerant el nivell de competència de l’alumnat;

relacionar els nous continguts amb les experiències prèvies dels escolars;

promoure situacions d’interacció significativa amb el professor i amb els companys (tutoria entre iguals, aprenentatge cooperatiu)...(1)

Segons Carrasquillo i Rodríguez(2), “les estratègies d’instrucció, basades en aquest model i dirigides als alumnes immigrats, comparteixen moltes de les estratègies observades en una ensenyança d’alta qualitat dirigida als altres alumnes. Es caracteritzen, no obstant això, per una acurada atenció a les necessitats de desenvolupament del llenguatge d’aquests aprenents”.

Per fer operatiu l’ensenyament protegit, s’ha desenvolupat el SIOP, que és un instrument per valorar com l’ensenyament d’un contingut curricular incorpora les estratègies pròpies d’aquest model i, sobretot, ha esdevingut un instrument per formar el professorat en aquests tipus d’estratègies i avaluar els canvis que es produeixen en la pràctica docent després d’aquest assessorament . El protocol disposa de trenta ítems, que s’agrupen en vuit eixos bàsics: preparació, construcció sobre l’experiència i els coneixements dels alumnes, input comprensible, estratègies, interacció, pràctica/aplicació, desenvolupament de la lliçó i revisió/avaluació.

En definitiva, volem fer una proposta en què el professorat de qualsevol àrea, amb l'assessorament dels professionals dels Equips de llengua, interculturalitat i cohesió social dels SEZ, pugui anar incorporant noves estratègies d’ensenyament i d’aprenentatge per donar resposta a les necessitats de l’alumnat actual, amb l’objectiu d’aconseguir millors resultats acadèmics i que tothom tingui les mateixes oportunitats.

Pere Mayans
Cap del Servei d’Immersió i Ús de la Llengua